12 març Taller de gestió emocional per a adolescents

El passat més de Febrero, àrtia va participar en el projecte sostingut des de fa tres anys per APPA (Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’ Anoia) en un institut de batxillerat de la provincia de Barcelona, on quatre professionals de la psicologia vam realitzar tallers de gestió emocioal per a adolescents.

En aquesta ocasió vam proposar treballar les emocions nocives i les saludables, també amb materials artístics, utilitzant tot l’espai, la corporalitat i la llibertat d’expressió en un marc contingut.

Van ser ells i elles qui, protagonistes, van definir els conceptes verbal, gràfica i corporalment.

Vam utilitzar tres mitjans d’expressió, amb tres llenguatges diferents de comunicació, perquè cada participant pogués sentir-se amb la comoditat de poder fer-se present a la seva manera.

Els i les professors / es van estar presents, la majoria en una actitud d’observació, la qual cosa va donar lloc al fet que poguessin veure els seus alumnes / as des d’un altre lloc, sorprenent-se en alguns casos d’aportacions i conductes que no emergeixen en la quotidianitat de forma habitual.

Aquesta experiència porta al plantejament de nombroses qüestions:

• En primer lloc, a la reflexió profunda sobre la gran i creixent necessitat que els i les adolescents tenen d’expressar-se, definir-se i ser escoltats sense judici, per a poder comprendre’s a si mateixos. Necessiten dels seus amics a prop i dels adults centrats que, amb afecte i fermesa sostinguin, comprenguin i donin espai a les seves identitats que liciten per concretar-se.
• Les relacions humanes segueixen sent el principal brou de cultiu d’evolució personal. Si el focus es manté fora i lluny del jo, donant major importància al que els altres puguin pensar o opinar, en lloc del que a mi m’està mobilitzant i què estic al seu torn, aportant als altres, la convivència cada vegada serà més i més complexa. I prenguem en compte que, gairebé en un 99%, el que ens mou és l’emoció.
• És molt important prestar atenció a tots aquells elements que apunten cap a emocions de ràbia i tristesa d’alta intensitat (visibles moltes vegades com una conducta habitualment desafiant o evitativa), així com els estats de personalitat abatuda, desmotivada, incrèdula i decebuda davant la vida, la qual cosa potser no és tan visible, però té conseqüències nefastes per a l’individu i la societat.
• Potser, de vegades, ens falten recursos per donar abast a tot el que se’ns posa per davant, però la part bona de tot això és que sempre podem obtenir-los, compartir-los i seguir aprenent.
• Per oferir un contrapès a aquesta penúltima reflexió, i seguir donant suport a l’anterior, cal destacar que, per poc espai i atenció sostinguda i segura que se li doni a una persona que la necessita, la recuperació i reestructuració es fan ràpidament evidents. Només cal posar ulls, oïdes i mitjans perquè es produeixi.
• Afegir a les reflexions que, quan fem servir llenguatges alternatius al verbal, usant recursos i materials enfocats per oferir espais molt concrets per facilitar l’expressió, les emocions, inquietuds, dubtes, pors, esperances i desitjos sorgeixen sense gairebé cap esforç.
• Finalment, per seguir insistint, és absolutament necessari que professionals de diferents àrees i persones implicades en un procés (adolescents, infants, famílies, comunitat) puguem establir entre nosaltres una comunicació més fluïda, apostant pel treball inter / transdisciplinar de continuïtat.

Agrair a APPA per la possibilitat d’aquests tallers, així com a l’institut que ho va fer possible. El nom de l’institut, així com la imatge dels participants adolescents, els mantinc en anonimat per si, algun d’ells no voldria ser reconegut de manera. Moltes gràcies per aquestes trobades.