INTERVENCIÓ COVID-19 HOSPITAL D' IGUALADA CSA - àrtia
18704
post-template-default,single,single-post,postid-18704,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-14.5,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

INTERVENCIÓ COVID-19 HOSPITAL D’ IGUALADA CSA

La pandèmia de principis de Març de 2020 em va enxampar treballant a la meva consulta, fent Artteràpia a l’ HDA i HDIJ de Salut Mental de l’ Hospital d’ Igualada CSA, una suplència al CSMIJ del mateix hospital i el Postgrau en Psicologia d’ Emergències i Catàstrofes de la UB. En el present escrit pretenc compartir la meva experiència professional amb els pacients amb COVID-19 juntament amb un equip de 25 professionals que vam poder atendre durant el confinament, en un moment purament caòtic a tots els nivells i per tothom.

 

Quan el 22 de Febrer estava acompanyant a la meva àvia en els seus últims moments no imaginava que aquella primera i impactant experiència, m’ obriria el camí que aviat marcaria un abans i un després en la meva persona i professió.

Dijous 12 de Març al vespre, Igualada i les poblacions adjuntes quedaven confinades i el 25 de Març m’ incorporava a l’ Equip de Suport Emocional Psicosocial que començava la seva tasca aquella mateixa setmana.

Clica aquí per veure el pòster IMPACTE EMOCIONAL I REFLEXIONS DE L’ EQUIP DE SUPORT EMOCIONAL PSICOSOCIAL COVID-19 del XIII Workshop d’ Actualització en Salut Mental i Addiccions – Tallers i experiències 2020: Prevenció en Salut Mental a les professions sanitàries.

Dades recollides

*les dades recollides son únicament en base a la meva pròpia experiència professional i els registres que tinc recollits de les intervencions fetes. No es pot fer còpia ni ús sense permís de l’ autora del present escrit.

Número de pacients: 155

Número de visites: 269

Activitat: del 25 de Març al 19 de Juny de 2020.

Hores treballades: 217

 

Organització individual de la feina

En arribar, revisió de les històries clíniques dels pacients derivats de l’ equip, de planta, atesos el dia anterior i segons criteris. Tot seguit fèiem la primera reunió d’ equip, l’ atenció psicològica a planta, el registre de les intervencions i la segona reunió d’ equip on coordinàvem les actuacions entre nosaltres o altres serveis de l’ hospital, en funció de les necessitats bàsiques diàries, personals, familiars, socials i de salut, també mental d’ alguns pacients.

 

Pacients atesos i tipus de visita

Els pacients atesos primerament i fins al final van ser amb la COVID-19 i mica en mica, en millorar la situació vam començar a atendre pacients amb ictus, oncologia, pluripatologies, operacions postergades i accidents. També es va fer atenció a pacients amb diferents tipus de demència i deteriorament cognitiu.

Els tipus de visita van ser tant variats com les persones que vaig atendre, tot i així les he englobat en 5 tipus, sovint solapant-se entre elles en la mateixa visita:

  • Suport emocional
  • Intervenció amb pacients que eren possibles èxitus
  • Acompanyament a la mort
  • Intervenció presencial i per telèfon amb famílies
  • Videotrucades durant els últims dies

Tot i que la meva funció no era atendre als professionals sanitaris, vaig fer força escolta activa del malestar, angoixa i acompanyament puntual.

 

Criteris tinguts en compte

  • Angoixa i patiment
  • Derivacions de l’ equip i de planta
  • Número de dies d’ ingrés
  • Presència de familiars
  • Últims dies de vida

 

Temes emergents

  • Por a morir.
  • Incertesa.
  • Incredulitat, shock, negació, evitació.
  • Agitació, nerviosisme.
  • Culpa: haver contagiat, deixat de cuidar família, no ser-hi (sanitaris).
  • Adaptació en dues fases: primers dies d’ aïllament i posteriorment un cop va fent evolució la clínica.
  • Aïllament (físic-emocional), soledat.
  • Tristesa, angoixa, ansietat, enfado, impotència.
  • Rumiació, negativitat.
  • Dificultats per respirar (físic-emocional).
  • Demència, estats confusionals.
  • Preocupació i protecció familiar. Por al contagi, por al rebuig.
  • Dol: per familiars, pèrdua companys habitació, dols postergats, per la pròpia salut.
  • Emocions contràries en pacients amb malalties greus que no van poder accedir a l’ hospital a fer-se proves i operacions.

 

Intervencions fetes amb els pacients

a) Atenció psicològica en emergència i crisi a pacients amb COVID-19 durant les primeres setmanes:

  • Atenció aproximada de 15 minuts per pacient, sobretot les primeres setmanes.
  • Escolta activa, validació, buidatge, ventilació emocional.
  • Reconstrucció de la narrativa (entrada H i post-UCI).
  • Connexió aquí i ara. Pautes de control.
  • Acompanyament.
  • Reconnexió emocional.
  • Exercicis: zona segura, autocalma, respiració coherència cardíaca, relaxació, descongestió mental.
  • Contacte físic (una mà).
  • Pautes d’ autocura i psicoeducatives, per quan arribi a casa.
  • Mecanismes resilients.
  • Reforç positiu dels propis recursos, búsqueda, empoderament.

 

b) Acompanyament a la mort:

  • Escolta, presència i contacte.
  • Elaboració de preocupacions i por a la mort.
  • Elaboració del que hi ha encara, del que queda, del que s’ ha fet bé.
  • Facilitar la petició de demandes.
  • Acompanyament espiritual.

 

c) Atenció psicològica de seguiment a pacients amb COVID-19 durant les posteriors setmanes:

  • Es mantenen les intervencions i també s’ incorporen espais d’ acompanyament psicològic i reconnexió emocional.

 

d) Atenció psicològica a pacients amb altres patologies greus, amb i sense COVID-19 durant les últimes setmanes:

  • Les intervencions van variant, es mantenen algunes i s’ incorporen d’ altres.
  • Artteràpia.
  • Videotrucades a familiars durant les últimes 3 setmanes de suport emocional.

 

Intervencions fetes amb famílies a l’ hospital i per telèfon:

a) Atenció psicològica en emergència i crisi a familiars presents en habitació amb pacient amb COVID-19:

  • Buidatge, ventilació emocional, rearmament, empoderament.
  • Reforç positiu de les decisions preses, dels propis recursos.
  • Autocura ara i en arribar a casa.
  • Normalitzar emocions.
  • Dol.
  • Connexió amb la xarxa: familiar, social, SM.

 

b) Trucades per telèfon: comunicació a familiars de paraules dites i moments importants dels seus familiars, també del final de vida on no hi ha pogut ser-hi.

Dono les gràcies a les persones que van fer possible una tasca tant necessària en un moment de tanta crisi, a qui m’ ha acompanyat en tot moment i sobretot a les persones que ara queden anònimes (professionals i pacients) i que jo no vull oblidar.

Imatge de portada: <a href=’https://www.freepik.es/photos/personas’>Foto de Personas creado por prostooleh – www.freepik.es</a>

 

 

Tags: