AGRAÏMENT A LES PERSONES QUE HI SON PERQUÈ HI POGUEM SER - àrtia
18355
post-template-default,single,single-post,postid-18355,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-14.5,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive
Foto de Personas creado por freepik - www.freepik.es

AGRAÏMENT A LES PERSONES QUE HI SON PERQUÈ HI POGUEM SER

En aquests moments complexos i adversos, hi ha molt poc espai per a adaptar-se als canvis i molt espai per a la reflexió.

Una de les coses més importants en aquests temps, és saber que hi ets i que hi som. Cadascú a la seva manera, com pot i com sap. Hi ha persones, en aquests temps que son Àngels, que cada matí, quan saben que comences una feina que serà molt potent si o si, et diuen bon dia, et posen una cançó per començar el dia i t’ animen amb tota l’ ànima mentre surt el sol. I quan acaba la jornada, et pregunten com estàs, com ha anat… i dediquen uns minuts de la seva vida, sense saber potser, que te l’ estan salvant en moltes ocasions.

Els Àngels estan on menys penses a vegades, i els tens a tocar. Pot ser algú amb qui vius, que discretament et fa el menjar i t’ espera fins quarts de cinc, per dinar junts. Potser alguna veïna que no us havíeu saludat mai i que des del balcó del costat mou les mans amb entusiasme i et somriu. O una companya de feina que sota mascaretes i bates i demés t’ ofereix unes mandarines que son la Pura Vitamina per al cor. Un missatge, una trucada, un “com estàs, com esteu?”, unes magdalenes a la porta, un dibuix que t’ arriba, les cançons i aplaudiments quan fas anys dins un hospital, l’ enhorabona i felicitacions de tota la planta quan et donen l’ alta, els amics i la família que de sobte et diuen que t’ estimen com mai i els que no t’ ho diuen i saps que així és. Mirades de complicitat, comprensió, amor, compassió, alegria, por i tristesa, acompanyant en tot moment, sense deixar anar el fil, ni la corda, ni els minuts del temps que passa, lligant ànimes i ànimes, unes amb altres mentre dura aquesta marató.

Per a poder ajudar, cal estar bé i rebre ajuda també. És tal qual plantar un castell, carregar i defensar-lo, que perquè tiri amunt, cal una bona base, amb els baixos necessaris, fent pinya si cal, i sempre algú que des de baix et vagi donant força per seguir endavant. I si caus, no passa res, et tornes a aixecar. Però sempre saps que tot l’ equip hi és i els teus Àngels també.