La mort i el dol formen part de la vida, de la nostra manera d’ entendre-la. Morir és quelcom que ningú de nosaltres podrà evitar, hi estem destinats.
El com vivim i afrontem les pèrdues depèn en gran mesura del que vam aprendre en el nostre entorn proper i, per tant, de com hem anat construint la nostra història i de com hem anat assimilant tot allò que ens ha anat succeint. Diuen que, totes les pèrdues ens preparen per a l’ última: la nostra. I així és.
La vida a vegades em fa pensar en el beisbol: en ocasions hem de colpejar amb força la pilota que ens arriba, altres aturar-la, altres llançar-la el més fort i estratègicament que poguem, altres… apretar a córrer fins a una base segura.
Hem de conèixer les regles del joc i saber el que és una base segura per a poder aturar-nos en ella quan sigui necessari.
I si de petits no vam tenir una base suficientment segura, podem aprendre a contruir-ne una.
Mayte ens dona una lliçó en aquesta preciosa conversa amb Albert Om a Rac1. Ens deixa un valiosíssim testimoni de com afrontar la mort i, en definitiva, la vida. Ens deixa les pistes per a viure, el temps que tinguem, des de l’ enteresa, la coherència, l’ amor, la certesa, el valor… i això no evita el dolor, ni els comiats, ni els fragments que deixem al nostre pas. Però sí ens dona una perspectiva de com enfocar-nos per a no vire des de la falta, sinó des de la plenitut.
I el seu marit Bernat, en aparentment segona fila, sostenint tot el procés, enllaçant a tots els éssers estimats de la Mayte i a ella amb nosaltres, ens brinda la generositat i la gratitut de la que estem fets els éssers humans. Ell, segurament, és una base segura.
No podria afegir molt més a l’ audio de la Mayte, ella és una Mestra que va per davant i ens convida a un camí de apu i compassió. Només puc donar les gràcies per haver-me creuat amb ella mentre tornava a casa en el cotxe i el meu marit em va dir: “posa la ràdio, que t’ agradarà”.
Bases segures en vida, de camí a la següent etapa.